Interpreta´m
Invoca l´esclat de la follia,
imposa´m un règim d´excepció,
abraça´m. I en l´abraçada
sigues rebel dels límits,
parla´m de tu, calla´m les nits
-et demanava.
No marxis, no te´n vagis encara.
Equivoca´t abans,
fes hermenèutica de mi. Interpreta´m
-et suplicava.
Llavors jo ja ho sabia,
més mal que el que s´acaba
fa allò que no comença.
Invoca l´esclat de la follia,
imposa´m un règim d´excepció,
abraça´m. I en l´abraçada
sigues rebel dels límits,
parla´m de tu, calla´m les nits
-et demanava.
No marxis, no te´n vagis encara.
Equivoca´t abans,
fes hermenèutica de mi. Interpreta´m
-et suplicava.
Llavors jo ja ho sabia,
més mal que el que s´acaba
fa allò que no comença.
(Inèdit)
3 comentarios:
Erra l'emoció inerrant...
...com en algun dels poemes de "Poètiques del cos" altre cop, en aquest, la poeta aconsegueix fer emergir en els versos aquesta fusió perfecta d'amor i mort, de cel i d'infern, d'infitud i limitació... terriblement bonic!
Que cierto!! hace mas daño lo que se espera que comience y nunca llega que lo que ya se acabo, pero se vivio!!!
Saludos!!
Publicar un comentario